El sistema internacional de pagaments: el patró or

El creixement dels intercanvis i el fort augment de l'activitat econòmica van ser possibles, entre altres coses, gràcies a l'augment de l'oferta monetària i dels mitjans de pagament, aconseguit gràcies a la mobilització de l'estalvi a través de la banca i als descobriments de nous jaciments d'or i plata, però sobretot a la difusió del diner bancari. Els pagaments a llarga distància es van continuar fent a través de lletres de canvi, l'ús de la qual es va perfeccionar i ampliar per a facilitar a la vegada el crèdit i els pagaments a escala mundial. Gràcies a aquestes millores es va arribar al sistema internacional de pagaments de patró or, considerat a l'època com la causa de la bona marxa de l'economia mundial, tot i que no n'era més que el resultat.
Al segle XIX gairebé tots els països tenien fixada l'equivalència de les seves monedes, la major part d'ells amb un patró bimetàl·lic. A partir de 1870 les principals potències comercials es van passar del patró plata al patró or. A mitjan segle XIX només tenien un sistema monetari de patró or Anglaterra i Portugal. Les causes de l'abandonament dels patrons plata monometàl·lics o bimetàl·lics han estat diverses; hi va influir sobretot el descobriment de noves mines de plata a partir de 1859 i l'adopció del procediment electrolític de refinatge de la plata, dos fets que van abaratir la plata. A més, la lliura or anglesa era la base principal del comerç internacional. El tret de sortida de l'abandonament dels patrons plata el va donar Alemanya (1871) després de la guerra francoprussiana, aprofitant la forta indemnització de guerra que li va pagar França; va substituir l'antiga moneda de plata per una nova moneda d'or, venent plata a canvi d'or en els mercats internacionals. La sobreoferta de plata va ensorrar més el seu preu i els altres països es van afanyar a passar-se al patró or.
El creixement dels intrcanvis exigia una major disponibilitat de mitjans de pagament, que només va ser possible incrementant el diner bancari: bitllet de banc o paper moneda, compte corrent bancari o dipòsit a la vista... Per al conjunt dels tres països principals, l'oferta monetària es va multiplicar per 20 entre 1815 i 1913, però l'oferta metàl·lica només ho va fer per 4, la resta fou deguda al creixement del diner bancari.
A nivell internacional els pagaments es veuen facilitats per l'estabilitat de les principals monedes, però normalment els deutes se salden a través de les lletres de canvi, que facilitaven els pagaments i cobraments amb la major rapidesa i el menor cost possibles i facilitava la disponibilitat de diners mitjançant el descompte.
A la darreria del segle XIX es va arribar al sistema internacional de pagaments de patró or, amb un alt grau de perfeccionament que facilitava en gran manera els intercanvis; es va arribar a pensar que l'economia mundial s'autoregulava mitjançant els mecanismes monetaris.
La cotització de lletres de canvi (la major o menor taxa de descompte aplicada) tenia importants efectes equilibradors sobre les diverses economies nacionals. A més, si el mecanisme d’autoregulació que significava el mercat de lletres resultava insuficient, el patró or disposava encara de dos mecanismes secundaris per a retornar a l’equilibri econòmic: la sortida d’or per a pagar el dèficit dels països deutors amb els països creditors (quan la cotització d'una moneda s'allunya massa de la paritat, fins que sobrepassa el cost del trasllat d'or) i les variacions en el tipus d’interès; aquests tres mecanismes estaven connectats.
Però en realitat la pràctica observable sovint no seguia aquests mecanismes teòrics, sobretot en l'evolució dels preus i la modificació dels tipus d'interès; els bancs no apujaven el tipus d'interès quan calia fer-ho, ja que seguien el líder (Banc d'Anglaterra) i revien pressions del govern, i tampoc l'abaixaven quan calia. Tot i així, durant la vigència del sistema de patró or hi va haver pocs problemes d'ajust internacional.
La base principal del patró or abans de la Primera Guerra Mundial era la prioritat que els governs concedien al manteniment de la convertibilitat de la moneda; aquest mecanisme especulatiu de confiança suavitzava els ajustos i contribuïa a la bona marxa del sistema.
El sistema internacional de pagaments era tant de patró or com de patró lliura: es basava en la supremàcia britànica sobre l'economia i en l'ampla xarxa de relacions comercials i financeres de què disposava Gran Bretanya.
L'estabilitat proporcionada pel patró or beneficiava sobretot els països centrals de l'economia mundial. La situació dels països perifèrics era més insegura.
El sistema internacional de patró or va ser destruit per la Primera Guerra Mundial.

Relacionat amb l'època actual, podem dir que actualment encara existeixen lletres de canvi , tot i que la forma més moderna de pagament a distància és la transfarència mitjançant ordinadors.
Pel que fa al sistema monetari, actualment existeix una moneda única, l'euro, a la majoria d'estats de la UE, excepte Dinamarca, Gran Bretanya i Suècia. L'1 de gener de 1999 van deixar d'existir com a sistemes independents les monedes dels onze països de la Unió que es van incorporar al pla de moneda única. L'1 de gener de 2002 es va posar en circulació la nova moneda europea.
Gran Bretanya de moment no ha tingut plans d'adoptar l'euro. ja que, entre altres causes polítiques i econòmiques, molts britànics diuen que suprimir l'habilitat britànica de determinar les seves pròpies taxes d'interès tindria efectes dramàtics en la seva economia. Tot i així, darrerament la lliura ha perdut molt de poder adquisitiu i podria ser que Gran Bretanya es plantegés la possibilitat d'adoptar l'euro.