La Revolució Industrial, que es va produir a Gran Bretanya entre els segles XVIII i XIX, és l'origen d'un nou creixement; va generar un fort creixement de la producció gràcies a la invenció de noves màquines, la utilització de noves energies més barates i potents que permetien produir i transportar més productes, i va permetre un creixement autosostingut. Es va passar del feudalisme al capitalisme i es van crear noves formes d'orgnització política i social.
Tot això va ser possible gràcies a una sèrie de condicionaments, tant econòmics com polítics i socials: calia que s'haguéssin produit millores en la producció agrària i industrial, el mercat i les estructures polítiques, calien alguns avantatges que tenia Gran Bretanya respecte dels altres països (era una illa, tenia menys despeses de defensa interior...), etc.
El creixement d'aquesta època va ser moderat i desigual. La Revolució Industrial va començar afectant uns pocs processos i uns pocs productes; tot i que la productivitat era elevada, tenia poca incidència en la transformació global de l'economia.
Les principals innovacions de la Revolució Industrial van ser en els camps de la producció (maquinisme, aplicació massiva d'energies per moure les màquines i pel transport i utilització de matèries primes noves de procedència inorgànica). Els sectors més afectats van ser el tèxtil cotoner, el siderúrgic i l'energètic (màquina de vapor). Com a conseqüència de la Revolució Industrial, el treball i el capital van ser usats en més quantitat i intensitat.
La Revolució Industrial genera una societat amb grans possibilitats de creixement i d'ascens social, però molt desigual (tant entre persones com entre països). Els salaris dels treballadors eren baixos i la qualitat de vida era mínima. Així, van aparèixer els primers sindicats.
Relacionant l'època de la Revolució Industrial amb l'actualitat, podem dir que aquesta revolució és l'origen del creixement econòmic modern, i que gràcies a les innovacions i als nous processos i productes que es van crear en aquella època i al creixement econòmic que va provocar, hem arribat a l'economia i a les innovacions tecnològiques actuals. En aquell època, però, dominava el sector industrial. En l'actualitat els factors dominants són el terciari (serveis) i el nou sector, el quaternari.
dissabte, 28 de febrer del 2009
dimecres, 18 de febrer del 2009
Segona part de l'època preindustrial (s. XV al XVIII)
Després de la crisi del segle XVI, a Europa va patir un seguit de transformacions econòmiques i polítiques. Els monarques van formar els estats, que intervenien en l'economia per poder regular el comerç i assegurar els ingressos, posant barreres d'entrada i sortida. Amb els descobriments d'Amèrica i la Índia es va iniciar una expansió militar i comercial que va fer que Europa dominés gran part del món, gràcies a la superioritat naval i instrumental europea. Portugal i Castella van començar l'expansió, seguides d'Holanda, Gran Bretanya i França. Tot això només va ser possible gràcies al finançament de l'explotació d'Amèrica (or, plata, pedres precioses i esclaus), que va permetre la integració del comerç a escala mundial, tot i que de manera lenta, limitada i canviant. El domini europeu va comportar un fort creixement del comerç mundial i europeu i l'aparició d'una divisió internacional del treball.
L'abundància de metall preciós va incitar a la puja de preus, tot i que no en va ser la única causa. Al segle XVII hi va haver una crisi econòmica, provocada per la relació terra-població, per l'abaixada de valor de la plata americana, etc. El monopoli Castella - Portugal es va trencar i Holanda (tres primers quarts del segle XVII) i més tard Anglaterra i França es van posar davant de l'expansió, basant-se en un comerç massiu de productes colonials.
Tot i que no es van produïr grans millores en la indústria europea dels segles XVII i XVIII, van aparèixer noves màquines i processos i hi va haver transformacions importants en la utilització d'energia i en la localització i l'organització de l'ativitat industrial (aparició de la fàbrica...).
A l'edat moderna l'agricultura continua molt semblant a la de l'etapa anterior, tot i que té una sèrie de canvis tècnics i estructurals (especialització, inversió de capital, canvis de propietat...) motivats pel creixement dels intercanvis comercials i l'apropiació d'una part com més gran millor del producte agrari, que transformen l'agricultura tradicional en l'agricultura capitalista.
La transició del feudalisme al capitalisme va ser un procés llarg que va començar a Gran Bretanya (després de la revolució de 1680); a la resta d'Europa es va anar produint al llarg dels dos primers terços del segle XIX.
Totes aquestes transformacions i innovacions en l'organització i l'economia van ser molt importants, ja que són la base de l'economia capitalista de l'actualitat. A més, atualment l'economia i el comerç ja no està regulat per l'estat. La diferència principal és que actualment l'economia ja no es basa en l'agricultura i ha desaparegut el sistema feudal.
L'abundància de metall preciós va incitar a la puja de preus, tot i que no en va ser la única causa. Al segle XVII hi va haver una crisi econòmica, provocada per la relació terra-població, per l'abaixada de valor de la plata americana, etc. El monopoli Castella - Portugal es va trencar i Holanda (tres primers quarts del segle XVII) i més tard Anglaterra i França es van posar davant de l'expansió, basant-se en un comerç massiu de productes colonials.
Tot i que no es van produïr grans millores en la indústria europea dels segles XVII i XVIII, van aparèixer noves màquines i processos i hi va haver transformacions importants en la utilització d'energia i en la localització i l'organització de l'ativitat industrial (aparició de la fàbrica...).
A l'edat moderna l'agricultura continua molt semblant a la de l'etapa anterior, tot i que té una sèrie de canvis tècnics i estructurals (especialització, inversió de capital, canvis de propietat...) motivats pel creixement dels intercanvis comercials i l'apropiació d'una part com més gran millor del producte agrari, que transformen l'agricultura tradicional en l'agricultura capitalista.
La transició del feudalisme al capitalisme va ser un procés llarg que va començar a Gran Bretanya (després de la revolució de 1680); a la resta d'Europa es va anar produint al llarg dels dos primers terços del segle XIX.
Totes aquestes transformacions i innovacions en l'organització i l'economia van ser molt importants, ja que són la base de l'economia capitalista de l'actualitat. A més, atualment l'economia i el comerç ja no està regulat per l'estat. La diferència principal és que actualment l'economia ja no es basa en l'agricultura i ha desaparegut el sistema feudal.
diumenge, 15 de febrer del 2009
La societat preindustrial fins al segle XV
Aquesta setmana hem parlat sobre les societats agràries i preindustrials fins al segle XV. Només fa uns 10.000 anys que l'home va passar d'una economia depredadora a una productora, a través de la ramaderia i sobretot de l'agricultura, que s'ha mantingut com a base de l'economia fins al segle XVIII, que es va susbstituir per la indústria. Tot i mantenir-se durant tant de temps, la forma d'organitzar-se, les tècniques i les relacions econòmiques han anat canviant al llarg del temps. Al principi les societats eren més igualitàries i l'economia era de subsistència. El fet de poder acomular productes va fer sorgir les diferències socials. A l'edat mitjana es va formant el feudalisme, que estableix uns impostos i obligacions dels pagesos respecte als senyors. El comerç també és important en l'economia, que va evolucionant des del comerç a curta distància fins a llargues rutes comercials.
Durant aquesta època podem trobar 3 etapes de creixement econòmic i demogràfic, tots depenents de la producció i de la llei dels rendiments decreixents, segons la qual en créixer la producció més que proporcionalment que la població, s'arriba a un punt en que no hi ha prous recursos per poder mantenir la gran demanda i comença un procés de desacceleració en què la població creix més que la producció. La conseqüència és la crisis.
Relacionat amb el món actual, aquesta economia i aquesta forma d'organització de la societat és molt diferent de l'actual, ja que ara ja no es tracta d'una economia de subsistència, ja no hi ha el sistema feudal, sinó el capitalisme de lliure mercat i les èpoques de crisi no estan relacionades amb el creixement de la població.
Durant aquesta època podem trobar 3 etapes de creixement econòmic i demogràfic, tots depenents de la producció i de la llei dels rendiments decreixents, segons la qual en créixer la producció més que proporcionalment que la població, s'arriba a un punt en que no hi ha prous recursos per poder mantenir la gran demanda i comença un procés de desacceleració en què la població creix més que la producció. La conseqüència és la crisis.
Relacionat amb el món actual, aquesta economia i aquesta forma d'organització de la societat és molt diferent de l'actual, ja que ara ja no es tracta d'una economia de subsistència, ja no hi ha el sistema feudal, sinó el capitalisme de lliure mercat i les èpoques de crisi no estan relacionades amb el creixement de la població.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
