Segona part de l'època preindustrial (s. XV al XVIII)

Després de la crisi del segle XVI, a Europa va patir un seguit de transformacions econòmiques i polítiques. Els monarques van formar els estats, que intervenien en l'economia per poder regular el comerç i assegurar els ingressos, posant barreres d'entrada i sortida. Amb els descobriments d'Amèrica i la Índia es va iniciar una expansió militar i comercial que va fer que Europa dominés gran part del món, gràcies a la superioritat naval i instrumental europea. Portugal i Castella van començar l'expansió, seguides d'Holanda, Gran Bretanya i França. Tot això només va ser possible gràcies al finançament de l'explotació d'Amèrica (or, plata, pedres precioses i esclaus), que va permetre la integració del comerç a escala mundial, tot i que de manera lenta, limitada i canviant. El domini europeu va comportar un fort creixement del comerç mundial i europeu i l'aparició d'una divisió internacional del treball.

L'abundància de metall preciós va incitar a la puja de preus, tot i que no en va ser la única causa. Al segle XVII hi va haver una crisi econòmica, provocada per la relació terra-població, per l'abaixada de valor de la plata americana, etc. El monopoli Castella - Portugal es va trencar i Holanda (tres primers quarts del segle XVII) i més tard Anglaterra i França es van posar davant de l'expansió, basant-se en un comerç massiu de productes colonials.

Tot i que no es van produïr grans millores en la indústria europea dels segles XVII i XVIII, van aparèixer noves màquines i processos i hi va haver transformacions importants en la utilització d'energia i en la localització i l'organització de l'ativitat industrial (aparició de la fàbrica...).
A l'edat moderna l'agricultura continua molt semblant a la de l'etapa anterior, tot i que té una sèrie de canvis tècnics i estructurals (especialització, inversió de capital, canvis de propietat...) motivats pel creixement dels intercanvis comercials i l'apropiació d'una part com més gran millor del producte agrari, que transformen l'agricultura tradicional en l'agricultura capitalista.
La transició del feudalisme al capitalisme va ser un procés llarg que va començar a Gran Bretanya (després de la revolució de 1680); a la resta d'Europa es va anar produint al llarg dels dos primers terços del segle XIX.

Totes aquestes transformacions i innovacions en l'organització i l'economia van ser molt importants, ja que són la base de l'economia capitalista de l'actualitat. A més, atualment l'economia i el comerç ja no està regulat per l'estat. La diferència principal és que actualment l'economia ja no es basa en l'agricultura i ha desaparegut el sistema feudal.